Les sabanes són biomes propis dels tròpics. Es troba en extenses regions d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica del Sud. En elles predomina la vegetació herbàcia. No obstant això, no manquen d'arbres, encara que aquests es troben dispersos.

El sòl de la sabana és argilós i impermeable. Una característica pròpia d'aquest bioma és l'alternança d'una estació humida i una altra seca. L'estació seca és molt àrida, característica que facilita la propagació d'incendis. El foc agilitza el creixement de les herbes i frena el desenvolupament dels arbres, accelera la mineralització del sòl i el creixement de les plantes que s'adapten a aquestes condicions.

LA SABANA AFRICANA

A la sabana africana, que ocupa l'est de l'àrea central d'Àfrica, es registren temperatures mitjanes de 23 º C, amb precipitacions anuals de 600 mm. No hi ha una frontera ben determinada entre el bosc i la sabana. A l'Àfrica el terreny boscós s'interna a la sabana per mitjà d'espècies arbòries de fulles caduques, és a dir, que cauen en l'estació seca. Els arbres més freqüents són acàcies i baobabs. Aquest bioma està poblat d'antílops, zebres, girafes de més de cinc metres d'altura, rinoceronts, elefants, búfals i grans mamífers carnissers.

Les plantes herbàcies-herbes, pastures i gramínies-són típiques de les sabanes. Fa 50 milions d'anys el règim de pluges de la Terra va sofrir un canvi. En vastes zones es van difondre les herbàcies en perjudici dels arbres.

El terra de la sabana no arriba a gran profunditat, en la primera capa, anomenada horitzó A, les partícules de sòl es barregen amb matèria orgànica en descomposició, no molt abundant, en la segona capa, o horitzó B, prevalen els minerals

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Els animals de selves i boscos van acudir atrets per l'abundància d'aliments. La clau de la continuïtat de les gramínies i altres herbàcies en les sabanes consisteix en la seva gran adaptabilitat d'una banda, i l'altra, en el fet que brollen arran de terra i fins i tot, en moltes espècies, sota d'ell. Això permet que els animals herbívors s'alimentin sense destruir la planta, que pot seguir creixent.

Atès que les gramínies en èpoques de sequera augmenten el seu contingut de cel · lulosa i aquesta dificulta la seva ingestió, els animals de la sabana desenvolupar molars més durs i, en el cas dels remugants, un estómac dividit en cavitats per facilitar la digestió.
Altres formes de vida típiques d'aquest bioma són les innombrables espècies d'insectes, que apareixen a la temporada de pluges.