Són
rèptils que viuen en les àreestropicals
d'Àfrica, Àsia, Amèrica i
Austràlia .
Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en
rius
de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat
d'animals, preferentment
vius. Una espècie, el
cocodril maí (Crocodylus
porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu
tant en aigua dolça
com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència
en el mar, el que li ha
permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i
totes les costes des de la Índia
fins a Austràlia. El cocodril marí no
és l'únic en endinsar-se en el mar,
però
si el que ho fa amb més freqüència.
Així, elcocodril
del Nil (Crocodylus
nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de
l'Oceà Índic ; i
el cocodril americà
(Crocodylus
acutus) ha arribat nadant
fins a la majoria de les illes del
Carib,
i fins i tot a la punta sud de Florida .
Els cocodrils joves s'alimenten decrancs, insectes i
granotes. Els més grans cacen
peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores,
llests
per a engolir preses com mamífers i aus
aquàtiques. Aferren a la presa amb
mandíbules poderoses i dents filosos, arrossegant-la sota
aigua fins a
ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen a la
presa,
sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents. Els hi creixen dents
noves
per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els
cocodrils duen vides
bastant inactives, ja que jeuen immòbils la major part del
dia. Com que al matí
els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint busquen la calor
del Sol en
la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que
els
cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en
calor.
Obrir àmpliament les seves boques els ajuda a escalfar-se
pels matins o
refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la
superfície de la pell, permetent que la calor passi
ràpidament cap a o des de
la sang a l'ambient.Els cocodrils tenen cossos pesats i
metabolismes generalment
lents. Estan
ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant
surten d'ella, com
el gavial del
Ganges (Gavialis
gangeticus).
Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre
l'estómac i
empenyent-se amb els peus. Per a recórrer
distàncies grans, adopten un
"pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les
espècies
més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a
velocitats de
fins a 17 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls estan
en la
part superior del seu cap, permetent-li veure i respirar mentre roman
en
l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola
que
evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses
nassals i
les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana
transparent es mou en
sentit transversal actuant com una tercera
parella. La
seva
pell és escamosa,
dura i seca. Arriben a viure uns 80 anys.
Més informació
Vídeo
